Scotland

Hello people!!

Ja estic aci altra vegada, despres del summertime (un poc horrible, per cert) pero aixo ja ho sabeu...

Vos ho he contant un poc per damunt pel whatssapp i tot eixe stuff, pero aci vos deixe la historia cronologicament i amb fotos.

El viatge entren se va fer llarguíssim, 2 trens i mes de 8hores... mataor! Vaig estar en King's Cross, la estació on Harry Potter pilla en tren per a anar a Howgarts, no vaig poder vore l'anden 9 i 3/4 pero si gent amb pressa, amunt-avall, llargues esperes i  així que res, encara que vaig vore un mussol com el de la peli, restes de la magia que te el lloc.

No era Hedwig... jeje! (de fondo senc al Xino diguent: friki!!!)

Els paissatges que vaig vore al tren estaven guays, jo ja me imaginava les colines de les highlands, castells, cases senyorials, lo que t'ensenyen en les pelis vamos!

Entre Newcastle i Edimburgh

Pero al arribar allí estaven els abuelos de Raven esperant-nos, i despres de mig horeta de cotxe, ens plantarem en un poblet xicotet en mig de res ( Friockheim se diu el poble, ni més ni menys), rodejada de nou per vaques i camps... Altra vegada!! en medio de la era!! i pitjor, sense cotxe propi...

La casa era xicoteta, plena de trastos típics d'abuelos. M'havien dit que la habitació on anava a dormir jo era la millor, les millors vistes, que es veia el cel al despertar-te. I el que me vaig trobar, era una habitació que encara que en el fons estava molt bé, feia olor a tancat, a no usar-la molt a sovint, amb una decoració un poc "especial" i amb una finestreta mes xicoteta de lo que m'esperava, damunt tenia que pujar cada vegada unes escaletes de pintor que no se com no me vaig deixar la crisma més d'una nit d'eixes que necessites anar a fer un pis ;P

Fotos:





L'habitació

La xicoteta companyía (mama tengo miedito!!)



L'escala de la mort, si te caus d'ahí te quedes bobo per a sempre.

I res, comensarem l'aventura al més pur estil escocés, ploguent i tronant com si s'acabara el mon. Així que ens passarem tot el primer dia tancats a casa i sense molt que contar-se! yujuuuu!!!

Al menys, gracies el meu super mobil, tenia una finestra al món exterior...

El saló ( no el busqueu a la pagina 53 del cataleg de Ikea )

Grandma Sonia (atenció! mocador a conjunt amb el leopardo de darrere)

I per a matar el dia, quan jo no estava chatejant per whatssapp o llegint, Raven i jo se passavem les hores jugant a la Jenga, i aixo qué és? Pues un joc de construcció, en el que tens que llevar peces de madera i evitar que no et caiga la torre. De lo més entretingut!!

Jenga!!

El segon dia, ja va deixar de ploure i l'abuela de Raven ens va dir que s'en anarem a jugar al parque mentres ella feia algunes coses en casa.

Gat en cara de fer amics

Raven jugant al parc

El parc

Angus és en Scotland, lo que Pepe és en Valencia

La casa

Per la vesprada, per a aprofitar que havia eixit un bon dia s'en anarem a la platja. Pero per a la nostra sorpresa, el cotxe no arrancaba, i ara que? que podiem fer? tornar dins de la casa? No please!! I de repent, allí estava la sol.lució, tenien un altre cotxe!! Good!! Quin cotxe? Un beatle!!! O_o

Si en el xicotet fiat que tenien els abuelos ja havia passat por del camí de l'estació a la casa, imagineu-se, en un beatle, amb uns cinturons de seguretat que deixaven molt que desitjar... Pero hi havia que ser valent com Braveheart i cap a la platja que ens vam anar.

La platja estava en Montrose, i perfí vaig vore acantilats i típics paissatges escocesos pero també vaig sentir el vent i el fred més típic de la zona.

El beatle!

L'aigua clara... siiii!!!!

Jo amb la brisa de la mar

Mentres jo feia fotos i passejava un rato asoles, Raven i l'abuela estaven al solet i protegides del vent en el parc. Així que al ratet vaig decidir compar-me un gelat i unir-me a elles.

Tot es millor quan ix el sol

El far de Montrose

El mar del Nord

I despres de la vesprada un poc gelada pero que ens va donar vida, ens tornarem a casa!

El beatle en acció!

Els dies passaven per sort, perque mentres vosaltres disfrutaveu de solet i platges normals a mi me tocava estar en el fi del món, amb una parella d'abuelos (un poc especialets) i una xiqueta que al menys eixos dies se va portar prou bé.

Platja d'Arbroath

Riure per no plorar

Normal que despres la flipen en Benidorm, jo en jaqueta d'hivern i ells jugant en l'arena (locos!! que esteu locos!!)

El cap de setmana ja estava ahí i se suposava que jo em tenia que anar soles a passar un dia en Edinburg i la veritat era que no m'abellía res, estava fins el pardal de l'oratge, i si el cel estava gris, jo me sentía més gris encara i al final vaig decidir que no volía anar, era com si ho tinguera que fer obligada i no tenia gens de ganes de passar-me un dia a soles, en Edinburg, ploguent i sense ningú en qui parlar, fer-me fotos o compartir l'experiencia. Així que eixe dissabte Raven i jo (despres d'esperar una hora i quart el bus) se la pirarem a Arbroath al seafest.

Menjar típic escoces, peix fumat (has d'estar fumat per a menjar-lo) jeje!

El far d'Arbroath

A la fira!!!

Vaig suar més fent esta foto que en tota la setmana

En el port

I fins ahí el dissabte, de camí a casa aprofitant la vesprada, ens passejarem un poc desde l'estació fins a la casa i me vaig trobar amb unes amigues:

Les vaquetes! Hi havien més vaques que persones al poble...

Per fí s'acabava l'aventura escocesa, resumint, ho vaig passar prou mal. Molt asoles i sense molt que fer. A més el menjar... deixava molt que desitjar. Hi va haver una nit que no vaig dormir, i clar, de pujar i baixar les escales, els abuelos me sentiren i al dia seguent me preguntaren si era perque tenia fam. Ells se pensaven que baixava perque anava a la cuina a per algo de menjar, pero ho deien de forma com si els estaguera furtant o algo, super mal... Jo els vaig explicar que no, que sols era perque necessitava el wc. Al menys desde eixe dia me plenaven més el plat, i clar, jo en la fam m'ho menjava (bé quasi tot) perque hi havien coses que eren "in-menjables". L'abuela tota paga, me deia tots els dies, que el menjar escoces era molt bó, que si la ternera (carn pica de ternera) era la millor de tota uk i jo per dins uns asco que flipes, en lo poc que m'agrada a mi... argh! jo a tot pegava cabota iau. Vaig tornar a Calne en kilo i mig menys, flipa!!

I entendrelos???? Aixo era cas a banda, a l'abuela encara algo (prou) pero al abuelo?? missió impossible!! Tenen un accent molt xungo. Pero bé, he sobreviscut, que ja és prou.

Aci estem, els pares de Sandie i Jo

Estos dies en l'escola li he sentit dir a la mestra (estic anant a un curs d'angles!) que en Scotland les grans poblacions estan al voltant de Glasgow, Edinburgh i alguna gran ciutat més, tot lo demés son aldees i pobles perduts del món, kasort que me va tocar en un d'estos pobles!! Per a flipar.

Espere que vos agraden les fotos, li fique molt de carinyo, jeje!

Un kiss i fins d'ací uns dies ;)

Sonia.