martes, 20 de marzo de 2012

Valencians pel món

Aixo era i no era, tres valencians que vivien lluny de la seua terra, ells eren Maria, Joan i Sonia. Maria i Joan vivien en terres gabaxes, pero un dia decidiren anar a Wales (Guales per als alcasseros) a vore un partit de rugby. Donava la casualitat de que Sonia vivia molt prop de Cardiff, capital de les Guales, així que decidiren fer un meeting de cap de setmana.

Sonia i Maria estaven molt contentes, perqué per primera vegada Maria anava a vore de primera ma on vivia Sonia i no a través de l'estimat blog que aquesta última escriu (un poc abandonat últimament...) i a més encara que elles no ho sabien, anaven a tindre les falles més prop de lo que és pensaven.

Poppy Close va rebre a Maria amb les mans obertes, Bonnie sols feia que demanar atencions i Raven li va cantar i tot, "Colló quina benvinguda li fan a Maria!!" deia Sonia, "comparat amb la meua..."
Sonia li va ensenyar els voltants a la seua amiga i despres se feren un cafenet juntes per a xarrar bona cosa i fins que se va fer hora de dur a Maria de tornada al tren que la deixaria a Cardiff. Va ser una visita molt rapida, pero les dos se quedaren contentes, perqué encara que curt, va ser molt emotiu ;)

Welcome Maria!



Que bé acompanyada estava Sonia!



See you soon Marieta!

 

A l'endema, Sonia va agafar el tren cap a Cardiff, tenia que fer transbordo en Bath, i conforme ho va fer s'en va adonar que ella era la mescla de un sandwich fet per francessos i galessos. Quina barbaritat de gent! "Qué estem en falles o qué?" pensava ella, perque efectivament, hi havia més gent que en falles. Aquella hora que va passar de peu al tren la varen fer sentir com en el rodalies Silla-Valencia un dia de mascleta! El dia prometia, i al arribar al seu destí l'ambient de festa no podia ser major. Gent disfresada, la ciutat vestida dels colors de Fransa i Gales i gent, molta gent! "Spare tickets! Spare tickets!" Cantaven els compraventes. Mil tendetes de souvenirs amb banderetes i bufandes dels respectius equips, galesos, francesos, escocesos, espanyols, un cúmul de nacions en una mateixa ciutat, xé! com en casa! tot una germanor!



Croeso Caerdydd!!



Que me lo quitan de las manos!!!


Torneig de les 6 nacions




Monument: Castell de Cardiff, Artista faller: Marqués de Bute, Cost: molts pounds de l'epoca



A falta de xurros bó és un Whelsh cake, yummy yummy!



Sonia es va reunir amb Maria, Joan i els amics de la universitat de Joan. Allí era un lio de llenguatges, frances, angles, castella i valencia se mesclaven com un bunyol se mescla en sucre. Pero tots units per la festa i el comboi s'en anarem a fer-se unes cervesses i a estar per l'ambientillo.







Hora de mascleta i cap al Millennium Stadium

 

I quins tres alcasserets més fins?




I comensa la mascleta al Millennium Stadium!


Falleres Majors de Cardiff 2012: La senyoreta Sonia Fortea i la xiqueta Maria Alemany


El president de la Falla de Joan (director de tesis jeje!)



La cort d'honor


Les falleres en un descans

Una vegada acabarem de dinar, Maria i Joan s'en anaven al partit pero Sonia no tenia entrada així que es digueren fins prompte (pot ser Agost...) i ella és va quedar al museu de Cardiff mentres feia temps per a tornar a casa.


Fotos cortesia de Maria desde dins de l'estadi:



Maria i Joan de lo més pagats! Encara que al final guanyaren les Guales, ells estaven contents!



Estos francesos amb pardalets al cap i els galesos que se pensen que estan en la flor de la vida...

Mentrestant, Sonia al museu...



  
Falla museu de Cardiff: Perseu amb el cap d'Andrómeda

El National Museum and Gallery of Wales alberga una de les millors coleccions d'art impresionista fora de Fransa, vaig vore quadres de Monet, Picasso... pero no se podien fotografiar, com sempre me cridaren l'atenció quan estaguent en la sala dedicada a les obres de la Queen Elisabeth II vaig fer una foto de una foto seua... supose que tenen drets d'autor jijiji!



Qui diu que tots els xiquets són monos? 0_0'


La reina en els seus anys "mozos"



Al arribar en casa, Sonia va descansar, pero sols un ratet perque per la nit tenia festa en casa d'una de les amigues de classe. Abans va quedar en Lena, la alemana, que han fet molt bona lliga i al ratet ja anaren a lo que es convertiria en la Nit del foc! Foc perque anaven "xispaetes", va ser una nit molt di vertida, very girly! cremaren espongetes de sucre, maquillatge de colors, musica, bon ambient i vinet... vinet que va acabar en la moqueta (mea culpa) i en el marbre de la ximeneia (valorat en 5000£!) eixa vegada no vaig ser jo (bufff!!! menys mal), la francessa estava super preocupada perque eixa taca no se pot llevar i no hi ha cap producte per a netejar-la... Sols espere que els host parents de Pauline la indulten i no la cremen en la foguera.



Com s'ho montaren les falleretes al casal!!


Nit del foc o nit a foc? jeje!



Lena fallera d'honor!!

 I ací vos deixe un video resum de la nit:

http://www.magisto.com/video/bQVGYwFQQmIKDUFh

 
I fins ací el cap de setmana, el diumenge tinguerem el dia de la mare anglés i li vaig regalar unes flors a Sandie, menjarem pastís i mentres elles s'en anaren al cine, jo me vaig quedar descansant, que me feia falta! jeje!
Han sigut unes Falles diferents, perque encara que a km de distancia, si mires de prop la teua terreta t'acompanya.
 
Un bes i fins prompte! Que les pasques estan ahí ja! ;)

domingo, 19 de febrero de 2012

Les xiques de classe

Hola!!!

Ja sé que fa molt de temps que no actualitze entrada, pero amb el facebook, whatsapp i demés, la veritat és que vos tinc informats de tot.

Per ací tot va com sempre, Raven esta cada vegada millor i jo controle la situació de luxe. Sempre hi han cosetes, no? pero la veritat és que no me puc queixar. També estic estudiant prou. Vuic presentarme al First en juny, abans de tornar a casa i en l'escola hem comensat a fer examens.

Parlant de classes... Encara no vos he presentat a les xiques que venen en mi! Isc en elles de vegada en quant, quan no tenim que "babysitar" o no tenim coses que fer amb altres amics de fora del grup de classe.

Abans de Nadal ferem una festa, cadascuna (perque som tot xiques, menys un parell de xics que venen pero de molt en molt) havia de dur algo típic. Jo vaig fer una tortilla de creillla, les xines dumplings, l'altra espanyola que treballa en un hotel va fer empanada i mogolló de coses x a picar (el noviet es el chef del hotel...). En som de moltes nacionalitats, les espanyoles guanyem en número, som 5:

Natalia: Saragossa (me duc molt bé en ella, quan eixim acabem sempre juntes)
Beatriu: Alacant (va estudiar periodisme, pero en un viatge visitant a una amiga ja no va tornar a casa i s'ha quedat per ací, ara treballa en un hotel d'un poble proper al meu)
Clara: Sevilla (esta com una cabra! sols té 19 anys i es au pair de cavalls. La diferencia d'edat se nota molt, a vegades me cansa...)
Marta: Tenerife (se va enamorar d'un anglés i ací esta ella, té un nivell per a flipar, pero és que no se relaciona en cap espanyol, viu amb el novio i treballa en un hotel de Chippenham)
Jo: Valencia (a mi ja me conegueu, vaig vindre perque me va donar una locura i ací estic, practicant angles per a quan torne tindre un futur millor, espere...)

Les xines:

Flora i Coco (són molt bona gent, molt educades, estan les dos casades, Flora té fills pero Coco no, el nivell de Flora és millor que el de Coco, pero la mestra va pensar que Coco avansaria més a la nostra classe, que no a la del nivell inferior)

Les franceses:

Alexia, Pauline, Cloe i Jessica (Les franceses també són totes molt jovenetes, Alexia i Pauline, són el "duo dinamico" sempre se senten juntes i no paren de xarrar en tota la classe, la veritat que molesten un poc... són molt simpatiques pero cansines com Clara, i quan se junten les 3 donen por, quan eixim sempre acaben liant-se en uno, jijiji... Cloe ja no esta, s'en ha anat ja a Fransa perque no aguantava més ací i Jessica és la gótica, sempre va de negre i ficant males cares, esta un poquet penja, va estudiar medicina a Fransa pero ací treballa en cosetes, que no sé de lo que van, pero que sempre esta enganxada al mobil...)

La húngara:

Orsi (és una de les més series de classe, se duguem molt bé, treballa en el Domino's pizza, pero esta intentant fer cursos per a trobar un treball millor, és una de les que millor me cau)

La alemana:

Lena (per a ser alemana es una dolsor de persona, jo sempre me sente amb ella, és la meua compi d'examen, el fem juntes i en clase se sentem prop per a practicar, me recorda a Gloria!! jajaja! )

La brasilenya:

Heliana (necessita una entrada per a ella soles! no sé com explicar el seu caracter, sols puc dir buf! explosiu, loco, egocentric... esta com una cabra! un dia ens va dur la camera de fotos amb fotos d'ella noeta, que s'havia fer per a l'home... 0_o' sempre vol ser el centre d'atenció i el primer dia va escriure una mini-novela de la seua vida i la va repartir per a que la llegirem, vida dura, pero qui fa aixo? Vol ser escriptora, te molta imaginació...)

Ací vos deixe algunes fotos:

Esta és del aniversari de la mestra, adivineu quants anys feia?? 36!! jurjur...

D'esquerra a dreta: Orsi, Coco, Flora, Lorna (la mestra) Heliana, el xic que no m'enrecorde del seu nom, Alexia, Lena



Lena, Orsi i jo, la brasilenya ens va fer ficar-se un mocador a la cintura per a ballar la dansa del ventre...



No cal presentacions, Heliana la brasilenya


Video demostració:






Una setmana després, ferem la festa nadalenca:


Flora, Orsi, Natalia, Lena, Alexia, Cloe, Heliana, Beatriu, Jo, Jessica i baix Coco i Pauline



Fent els crackers, típic de Nadal en Anglaterra, tenen forma de caramels, te fiques en la posició de la foto, estires dels dos costats i si tens sort, te quedaras en la part gran, que de regal te una corona de paper i un xiste... Coses angleses...

Lena, Cloe, Alexia i Beatriu


Celebració de Nadal, Heliana se va ficar de blanc i altre ball que se va marcar la tia!


Les franceses i Lena, a que se pareix a Gloria?


Natalia, jo i Beatriu, flipant amb la penya i amb les coronetes dels crackers


Bé, pero no tot és anar a classe i estudiar! També eixim de festa...

Este dia ens va pegar per fer botelló en mig d'un monte, a -3graus per lo menos!


De festa en el Eleven


Perdoneu que estiga borrosa, pero la fotógrafa no anava molt serena, jeje!


I fins ací les xiques, ja vos aniré contant com van els estudis, els examens, i vos ensenyaré la neu, que per sort ja ha desaparegut!

Un beset!!

Sonia.