Els meus primers 4 dies.

Hello!!

He tardat en escriure perque no tenia ordinador. Hui perfi m'he decidit i li l'he demanat a Sandie (la mare). Primer de tot, disculpeu-me per les faltes d'ortografia, es un teclat angles i no hi ha tecla d'accents... sorry! Segur que veieu alguna barbaritat... jiji!

Al lio!! Que viatge vaig tindre! esperant les maletes vaig coneixer dos xavals que anaven igual de perduts que jo, espanyols clar! els dos venien a la aventura a trobar treball. Ells anaven cap a Londres a buscar fortuna i jo cap a Bristrol, aixi que ens separarem despres de aconseguir les maletes.  Segue l'unic moment del mati que em vaig sentir segura, despres tingui que anar a comprar el billet de tren jo asoles, me les arregli prou be, encara que doni alguna que altra volta buscant les taquilles. Per supost me pegaren la sabla del segle... Vaig fer transbord i tot! jaja! Me volia morir, en totes les maletes que pesaven un quintal amunt i avall... Buf! La mare i la filla (Sandie & Raven) m'esperaren en la estacio i me dugueren a casa.

Be, la casa es molt bonica!!!! Viva HarryPotterlandia!!! es com en les pelis. La meua habitacio es xulissima i me trobe molt comoda en ella. Ara penjare unes quantes fotos. La au pair anterior deixa la guitarra, aixi que podre seguir practicant!! Ueeee!!!

Es la tipica casa anglesa, en la tipica zona residencial, el poble es Calne, molt xulo, nosaltres es com si estaguerem visquent en el Alter (pero sense vigilant) o com en el vedat. La meua habitacio esta baix, amb la cuina, el menjador, el jardi... les seues habitacions estan dalt. Tranquils, el bany i la cuina tenen parque, no moqueta, jiji!!

El primer dia que arribi vingue a casa una de les millors amigues de Sandie, Debbie (segons Sandie li agrada beure molt...). Debbie es molt divertida i simpatica. Hui he passat el dia en ella, despres vos explique. Al ratet de coneixer a Debbie i de estar xarrant en elles un ratet vingue a per mi el instructor per a les meues clases de conduir. Tot va eixir molt be, estagui a punt de agafar una rotonda per la dreta pero segue prou divertit. Tambe me va costar prou canviar de marxa amb la ma esquerra, es molt raro!! Despres arribi a casa i ens feren un lunch cap a les 12:00, sandwich i arreando. Crec que m'estic acostumant prou be als horaris, encara que no m'agrada gens sopar a les 18:00, jeje!!

Mes tard anarem a fer la compra al TESCO iper supost que me compri les millofr coockies que hi han en el mon!! (Maria i Joan, os acordais???) les vaig a tindre que tancar en clau, tenen un perill... Pues res, torni a agafar el cotxe i aquesta vegada ana un poc pitjor... El cotxe ara te uns xicotets desperfectes :-P

La dona es molt agradable amb mi, m'ajuda mogollo y me fica totes les facilitats del mon per a que este comoda. La xiqueta tambe s'ho pasa molt be amb mi i crec que ja m'he la he guanyat.

Hui hem anat a vore a Sandie a la Bath Half (la mitja marato de Bath) He pensat molt en Enrique i el Xaca i en David tambe!! Hi ha dos coses que dir de Bath, la primera: que ciutat mes bonica!!! que paisatjes!! les cases... he de tornar i sols esta a 10min en tren. La segona: joder que fred que feia!!! Era com estar en Bronchales, diuen que el dimecres va a nevar (ojala), almenys he apres que per a eixir de casa he de dur mes capes que una ceba. Pues aixo, mendres Sandie es passava tot el mati correguent, Debbie, Raven i jo hem estat passetjant per Bath i menjant algo en un restaurant molt xulo, de postre Debbie s'ha demanat una copeta de vi blanc, jajaja! Esta dona es l'ostia! Dema he de fer 2 tortilles de creilla per a anar a sopar a casa de Debbie (the corner's house) ja vorem com acabem, Sandie no para de dir-me que no bega lo que Debbie si no vuic acabar mal, jajaja!!!

Ahir Sandie tingue que anar al dentista de imprevist y me tingui que quedar en Alex (6 anys), el fill de Debbie. Estaguerem jugant a la wii i al escondite, segue molt divertit encara que no estic molt acostuma a jugar tant. Segons Sandie, Alex es un cara dura (cheeky monkey), se menja un pastiset i 2 gelats!! jo li vaig deixar... Definitivament tindre fills no es lo meu, pero Debbie i Sandie estan molt agraides en mi i jo me'n alegre molt despres de lo del coche del divendres...

Dema ja comence la rutina, les meues tasques son: dur a la xiqaueta al cole i despres fer les coses de casa, pero Sandie diu que sense agobio (you must be chill) cada dia una cosa, que no ho faja tot de colp.

Ja vos anire contant, aquests 4 dies han sigut molt divertits, me comunique molt be amb elles i estan encantades de poder mantindre una conversa amb mi.

Aci deixe unes quantes fotos.

La casa!!

El cotxe!! mini ford Ka, podeu vore com la roda de davant te un xicotet desperfecte

La meua habitacio

El meu primer lunch (dinar de enganyabobos que fan!!!)

Sandie & Bonnie

Bath, a really nice city!!!

Aso (No hi ha c trencada, joer...) es un breakfast per a ells, jo ja havia desdejunat en casa!!!! he de anar al gym ja!!

Aixo son les sudaderes que la gent se llevava durant la carrera, son per a caritat

La de rosa es Sandie. Go Sandie!!!!

La mitja arreplegava els diners per al cancer de mama i hi havia corredors que anaven en una mamella penjant, jajaja!!! Hi havia un que anava noet pero d'eixe no tinc foto. :-P

Nosaltres despres de la carrera

Espere que vos haja agradat.

Molts besos!!

Sonia.