SonRoses i Llagrimes

Hello people!!

Ja se que he estat uns dies sense contar-vos res... La veritat es que tenia poc que contar (a banda d'un xicotet problema que vaig tindre amb la familia...) pero la rao de no haver escrit abans es que he estat malalta, un costipat per a flipar, desde el divendres... me pasi tot el cap de setmana al llit i hui es el primer dia que puc respirar pel nas, perfi!!!

Vaig a comensar pel principi de la setmana, estavem encara en hivern i les temperatures donaven fe... El dilluns ens alsarem amb tot gelat:

Aso (recordeu que no tinc c trencada, ai ai ai! els ulls me fan mal de vore-ho... ) es el que em trobe cada mati de cami al cole de Raven

Aixi que el dilluns pasa sense pena ni gloria, le mes guay del dia va ser que vaig fer un putxeret, i me va eixir molt bo!! Un putxero amb lo basic i prou light pero vaig fer una sopa per a 3 dies, Raven estava encantada perque li agraden molt les sopes i amb el fred era d'agrair...

Putxero maxi disco made in england

 El dimarts i el dimecres, segueren dies normals, so vaig fer lo de sempre, pel mati deixar a Raven en l'escola, arreglar i netejar un poc la casa i anar al gym, si senyor!! al gimnas, con ho llegiu, com una campeona!! Si la salut ho permeteix (estos dies no he pogut anar) vaig tots els dies, no me pegue una pallissa de mort, sols uns minuts de carrera i un poc d'eliptica, per a matar les ansies i fer algo de profit... El mes interessant o mes anecdotic del gimnas, es que esta en un camping... si!! vaig al gym i estic rodeja de caravanes, jajaja! No esta mal, el gimnas es prou xicotet, pero a mi me val. Hi ha tambe piscina coberta i duc a Raven totes les setmanes. Al cartell fica que hi ha un llac, pero jo encara no l'he vist... A vore si un dia d'estos me pegue una volteta i dotoreje un poc.

Cara de son i tendes de camping al fondo...

Quan acabe de correr no estic tan contenta...

Jo vaig al gimnas pel mati, i de normal no hi ha ningu, a vegades hi han un parell de abuelos ficant-se en forma i alguna dona rondant els 40... Per la vesprada hi ha mes gent i alguns son joves, ho vec quan duc a Raven a la piscina, pero no puc anar per la vesprada perque tinc que cuidar de la xiqueta... Pero no descarte anar alguna vesprada i intentar fer amics

El dijous va ser un dia moooooolt llarg... Comensa be, com sempre. Al arribar a casa me vaig trobar que al salo hi havia un coixi nou al sofa...

El trobeu?? jajaja!

El dia va passar de lo mes normal, Sandie estava al treball i jo vaig traure a Bonnie a passejar amb Raven, la xiqueta agafa el patinet, i te la mala costum d'anar davant davant de mi, mai camina al meu costat, i sempre li dic que m'espere o que vaja amb cura, be careful i tot aixo, per supost ella passa de mi i lo que va passar a continuacio havia de passar tard o prompte.

Estavem passejant tan normal fins que ella va girar un canto i jo la vaig perdre de vista, suposava que m'esperaria pero vaig arribar i no la vaig trobar, jo encara no me conec be els carrers i vaig pegar una volta i no la vaig vore, me passi un bon rato esperant-la, me vaig preocupar mogollo, i si li havia passat algo mal? M'havia deixat arrrere aposta? a vegades ho fa... I si este no era el cas? Jo me vaig cabrejar molt, i pensi en tornar a casa perque sabia que era el dia de les seues classes de caball i li molen tant que segur que no les perdria, vaig tornar pel cami que haviem fet juntes i al arribar a casa me la trobi en la porta esperant-me amb la seua amiga Georgia i sa mare, que viuen prop de nosaltres, me varen explicar que Raven havia anat a sa casa perque m'havia perdut de vista i no sabia on estava (que no sabia on estava???? sera... si no m'haguera deixat darrere... o si haguera desfet el cami m'haguera trobat, no ho va fer perque no va voler...) i Raven tan normal, pero sols de vorem la cara que jo portava, la sonriseta se li va borrar. Intenti renyirla en angles, pero portava tal cabreig que me pasi al castella i li digui que aixo no ho tornara a fer, que s'havia portat molt mal amb mi, li vaig donar les gracies a sa mare de Georgia i li intenti explicar que estava molt disgustada i enfadada... entrarem cap a dins i li ho torni a repetir a Raven, la xiqueta comensa a plorar perque se dona compte que la havia cagat, jo estava molt nerviosa per lo que havia passat, damunt no portava el movil i la mare de Georgia li crida a Sandie per a contar-li el que havia passat, jo agafi el movil i vaig vore un sms de Sandie diguent que no pasava res, que Raven estava en casa de Georgia... Jo vaig tocar a Sandie molt disgusta i ella me va tranquilitzar i digue que ara parlaria amb Raven per a dir-li que ho havia fet mal, pues aixo, Sandie toca a Raven i li digue que me demanara disculpes, jo la vaig sentir com parlava amb sa mare i com se ficava a plorar... Despres baixa i me demana disculpes (perque li ho havia dit sa mare...) jo li vaig intentar explicar (encara estava molt enfada, perque al llarg del dia me fa putadetes i a vegades va de senyorita... i que la ninyera m'ho faja tot... aso va ser "la gota que colma el vaso") que no me valia un sorry si ella no se portava be i m'ho demostrava, pero ella sols va entendre el I don't care i puja plorant a tornar a parlar amb sa mare, aixi que Sandie me toca (ara si molt enfadada) per a llegir-me la cartilla i dir-me que si la xiqueta me demanava disculpes que li les tenia que aceptar, que no ho havia fet en mala intencio (aixo encara ho dubte...) i que no podia deixar a una xiqueta de 8 anys plorant d'eixa manera, que anara i que aceptara les disculpes i que estava enfadada amb mi... Imagineu-se el disgust que portava damunt... Entre la rabia, la por que portava al cos perque pensava que l'havia perdut i tot el cumul de sentiments, me fiqui a plorar i no tingui altre remei que aceptar les disculpes de la xiqueta, la dugui a les clases de caball (perque ni castic ni res, aci una xigueta se porta mal i de regal classes de caball) i alli vingue Sandie. Me va explicar que sentia haver-me parlat aixi per telefon pero que les dos estavem nervioses, que la xiqueta ha apres la lliso i que no ho tornaria a fer. A mi me donava igual lo que me diguera, jo estava molt disgusta i no podia ni mirar-li a la cara, estava molt trist, i sentia que s'havia trencat el bon rollo que teniem, sols volia anar a casa i tancar-me a l'habitacio a plorar i a desahogar-me, parlar amb la meua familia... Ella va vore que jo estava molt trist... Aixi que despres de les classes, elles s'en anaren a compar i jo ani directa a casa, me tanqui a l'habitacio i no volia saber res (era una mescla de sensacions... entre rabia, tristesa i decepcio amb mi mateixa). La putada va ser que quan arribaren a casa, Raven entra a la meua habitacio amb un ram de roses... ara que? ja no podia estar enfadada i damunt me sabia mal per la xiqueta, xantatge emocional?? no se jo...

Les roses... Damunt eren boniques...

Despres de parlar amb la meua familia i amb altra persona que m'ajuda molt a desahogarme i que un dia d'estos me dira que soc una pesadilla... vaig decidir que me tenia que agafar les coses amb mes calma, que havia sigut un fallo i en poques paraules, que me la tirara per el llom! (com sempre, la teoria es molt bona, pero la practica deixa molt que desitjar...) Me pasi la nit plorant del disgust, pensant i eixes coses, vaig pensar en tornar a casa i tot, pero un merda! Elles estaven tan normal, jo ho tenia que superar i continuar avant... 

Al dia seguent, jo no era la de sempre, estava molt trist encara (m'havia sentat mes mal que Sandie me tirara el puro, que de que Raven se m'escapara), no parlava tant en Sandie, la evitava i estava seria, no ho podia evitar!! Damunt m'havia costipat i aixo no ajudava en res... Era divendres, dia de la "red nose",happy red nose day!!! me deien... si si, red nose de plorar i del costipat, perque d'altra cosa no era... 

El dia del nas roig es el dia de la caritat en UK, tots els xiquets van a classe amb un nas roig postis com de pallasso, fan activitats i els pares donen diners a la caritat, aixi vos deixe algunes fotos d'eixe dia:

Jo no faig molt bona cara, costipat i llagrimes no son bons amics

Raven and the red nose day

Fins els cotxes es podien veure amb el nas roig

Eixe divendres per la nit, va vindre a casa Debbie i enseguida me vaig gitar, Sandie aprofita la ocasio per a contar-li a l'amiga el que havia passat el dia anterior, jo sense voler ho vaig sentir tot (tot lo que el costipat i els meus coneixements d'angles em deixaven), vaig entendre que me va renyir perque estava nerviosa, que comprenia que jo tambe ho estava pero que no volia que la filla portara eixe disgust i que me va explicar el tema,que notava que jo estava molt seria pel els sms que havia rebut al llarg del dia, que no eren com els d'abans i que jo deia que estava be pero ella sabia que no i que no me dexava ajudar i no parlava amb ella, de totes formes, estava molt contenta amb mi i deia que soc millor que l'anterior xica. A mi me donava igual, jo estava encara enfadada, pero el dissabte (amb un catarro de por i encara sensible per lo que havia passat) li pregunti a Sandie si estava contenta amb mi, ella me va dir que estava molt contenta i que Raven tambe, que si per ella fora, estaria dos anys sencers amb elles... Jo li vaig dir que estava trist pero que estava millor de lo que havia passat el dijous.

Aixi que res, una vegada que se m'habia passat el disgust, vaig donar pas al costipat, me passi tot el cap de setmana al llit i al sofa, sense eixir al carrer per a res, sols pels matins un ratet per a passejar a Bonnie i cap a casa de seguida, que falles mes asqueroses he passat, les he seguit un poc gracies a la magnifica reportera Rosaleny i a internet

Senyor pirotecnic, pot comensar la mascleta!!!

Aixi que res, he tardat en escriure perque ha sigut una setmana per a oblidar, pero be, no van a ser tot alegries i anecdotes curioses, ha de haver d tot en esta vida.

Per sort ja ha comensat la primavera, aci vos deixe algunes fotos de la zona, hui fa un dia molt bo, pero no te pots confiar, ara sol i d'aci uns segons nuvol... 

Aci tot es country!!

El parc de darrere de casa

El dilluns de mati, mentres treia un ratet a Bonnie

Siempre alerta!!!

El meu carrer

Esto es todo amigos!! Vos vaig contant com sempre.

Besos desde la inglaterra profunda.

Sonia.